1. “El objectivo”
El reconeixement que l’usuari està en el tercer món només es possible a través d’un indicador visual (la tercera porta oberta).
La franja temporal on es desenvolupa aquesta part no s’indica. L’usuari pot dubtar entre pensar que el joc està programat d’aquesta manera, o bé, que el temps corre efectivament.
Alguns textos no tenen suficient rellevància. És el cas de “salto provisional 1” i número que indica el nivell del joc . Així mateix, els textos que es despleguen amb els missatges.
Un cop finalitzat el joc, apareix un missatge per continuar l’hipermedia. L’usuari no té la opció de ni de revisar i no d’emmagatzemar la informació.
A la finestra de crònica, el vincle de retorn al joc del segon menú no es troba en funcionament tot i aparèixer amb la intenció d’avançar.
La funció del “zoom” és en principi irrellevant en l’exploració requerida. Només té aplicació sobre el fons de la oficina, i no funciona quan l’usuari l’utilitza per ampliar el missatges del telèfon, ordinador, arxivador, o llibre.
La funció de les icones del marge esquerra no realitzen cap funció rellevant mentre l’usuari no descobreix la pista que amaguen. Això pot entretenir l’usuari, que hi passa el cursor per sobre, amb la intuïció que ressaltarà la part corresponent.
2. Los sospechosos
L’usuari hauria de tenir més facilitats per identificar el diferents personatges, en especialment als estadis “casa cura” i “casa barrio” on la densitat de figures és molt gran. Els contrastos en les siluetes presenten tonalitats semblants de color, que, si bé contribueixen a la integració visual, dificulten una distinció clara a l’usuari.
L’usuari no pot anar a visitar les cases que ja ha visitat, ni consultar eleccions, ni buscar informació sobre les eleccions preses. L’hipermedia només indica per mitjà d’una icona el personatge sospitós en cada estadi.
El triangle blanquinós que apareix en l’esquerra de la base de la pantalla no presenta prou contrast i no incorpora cap dispositiu que pugui informar a l’usuari.
L’usuari es pot confondre quan alguns elements no apareixen dins els menús que es despleguen. És el cas de la finestra que es pot llegir en l’eloqüència del personatge Isabel, a la “Iglesia”, on el triangle d’avançament apareix fora del menú i es pot confondre amb l’ajuda.
El mecanisme “scroll” de text de presentació d’alguns personatges no presenta un alt nivell de contrast i pot passar desapercebut a l’usuari.
Alguns estadis presenten una densitat d’enllaços que poden portar a l’usuari a activar elements no desitjats.
Els usuaris experts poden sentir que l’hipermèdia és massa lenta a l’haver de desplegar menús com el de l’eloqüència
A la seqüència de la “Iglesia” no hi apareix el triangle d’avançament i l’usuari no pot accedir directament al “descarte”. El ritme d’aparició del “descarte” és massa lent i pot impacientar a l’usuari expert, que es veu obligat a passar ja sabent les respostes.
3. El culpable
El pas del nivell 2 a 3 és no es prou notori i només s’incorpora una nova pestanya “oficina” a barra inferior. El trànsit del cotxe groc no és prou significatiu per indicar canvi de nivell.
L’usuari no té possibilitat de recuperar tota la informació acumulada en aquest món. L’única ajuda a la que pot recórrer és la que li facilita la crònica. Aquesta rigidesa d’accés a la informació pot causar que l’usuari emeti un discurs poc coherent. Aquesta opció s’entendria si, com passa en el nivell “línia mortal”, es pogués accedir a als diferents espais de nivells sense haver de superar l’anterior.
L’aparició seqüenciada, una a una, de les taules impossibilita fer una contrast adequat per part de l’usuari. A més, l’hipermedia pot confondre l’usuari ja que quan apareixen aquestes taules desapareixen les icones de confirmació de “pista aconseguida”.
4. La confesión
La frase “atajo provional” ha d’incrementar el seu contrast amb el fons per fer-lo més present a l’usuari. Per informar millor a l’usuari ha definir quina és la seva funció. Tant a la casa de “Luís” com en l’oficina del “Hacker” passa directament a la resolució final.
El text de les seqüències, 1, 2 i 3 és massa petit i pot dificultar la lectura a usuaris amb problemes de visió.
L’usuari pot oblidar quina de les seqüències està llegint. Una indicació més vistosa donaria a l’usuari més llibertat per elegir i valorar el seu propi ordre de lectura. Així mateix, l’aparició des la conclusió convida a l’usuari a fer una pas endavant. Això impossibilita el seu possible retorn a la lectura de les seqüències i per tant l’inclina a una elecció equivocada. Les instruccions haurien d’explicitar que l’hipermedia permet la relectura de les seqüències sense necessitat de recórrer un camí seqüenciat de lectura.
El reconeixement que l’usuari està en el tercer món només es possible a través d’un indicador visual (la tercera porta oberta).
La franja temporal on es desenvolupa aquesta part no s’indica. L’usuari pot dubtar entre pensar que el joc està programat d’aquesta manera, o bé, que el temps corre efectivament.
Alguns textos no tenen suficient rellevància. És el cas de “salto provisional 1” i número que indica el nivell del joc . Així mateix, els textos que es despleguen amb els missatges.
Un cop finalitzat el joc, apareix un missatge per continuar l’hipermedia. L’usuari no té la opció de ni de revisar i no d’emmagatzemar la informació.
A la finestra de crònica, el vincle de retorn al joc del segon menú no es troba en funcionament tot i aparèixer amb la intenció d’avançar.
La funció del “zoom” és en principi irrellevant en l’exploració requerida. Només té aplicació sobre el fons de la oficina, i no funciona quan l’usuari l’utilitza per ampliar el missatges del telèfon, ordinador, arxivador, o llibre.
La funció de les icones del marge esquerra no realitzen cap funció rellevant mentre l’usuari no descobreix la pista que amaguen. Això pot entretenir l’usuari, que hi passa el cursor per sobre, amb la intuïció que ressaltarà la part corresponent.
2. Los sospechosos
L’usuari hauria de tenir més facilitats per identificar el diferents personatges, en especialment als estadis “casa cura” i “casa barrio” on la densitat de figures és molt gran. Els contrastos en les siluetes presenten tonalitats semblants de color, que, si bé contribueixen a la integració visual, dificulten una distinció clara a l’usuari.
L’usuari no pot anar a visitar les cases que ja ha visitat, ni consultar eleccions, ni buscar informació sobre les eleccions preses. L’hipermedia només indica per mitjà d’una icona el personatge sospitós en cada estadi.
El triangle blanquinós que apareix en l’esquerra de la base de la pantalla no presenta prou contrast i no incorpora cap dispositiu que pugui informar a l’usuari.
L’usuari es pot confondre quan alguns elements no apareixen dins els menús que es despleguen. És el cas de la finestra que es pot llegir en l’eloqüència del personatge Isabel, a la “Iglesia”, on el triangle d’avançament apareix fora del menú i es pot confondre amb l’ajuda.
El mecanisme “scroll” de text de presentació d’alguns personatges no presenta un alt nivell de contrast i pot passar desapercebut a l’usuari.
Alguns estadis presenten una densitat d’enllaços que poden portar a l’usuari a activar elements no desitjats.
Els usuaris experts poden sentir que l’hipermèdia és massa lenta a l’haver de desplegar menús com el de l’eloqüència
A la seqüència de la “Iglesia” no hi apareix el triangle d’avançament i l’usuari no pot accedir directament al “descarte”. El ritme d’aparició del “descarte” és massa lent i pot impacientar a l’usuari expert, que es veu obligat a passar ja sabent les respostes.
3. El culpable
El pas del nivell 2 a 3 és no es prou notori i només s’incorpora una nova pestanya “oficina” a barra inferior. El trànsit del cotxe groc no és prou significatiu per indicar canvi de nivell.
L’usuari no té possibilitat de recuperar tota la informació acumulada en aquest món. L’única ajuda a la que pot recórrer és la que li facilita la crònica. Aquesta rigidesa d’accés a la informació pot causar que l’usuari emeti un discurs poc coherent. Aquesta opció s’entendria si, com passa en el nivell “línia mortal”, es pogués accedir a als diferents espais de nivells sense haver de superar l’anterior.
L’aparició seqüenciada, una a una, de les taules impossibilita fer una contrast adequat per part de l’usuari. A més, l’hipermedia pot confondre l’usuari ja que quan apareixen aquestes taules desapareixen les icones de confirmació de “pista aconseguida”.
4. La confesión
La frase “atajo provional” ha d’incrementar el seu contrast amb el fons per fer-lo més present a l’usuari. Per informar millor a l’usuari ha definir quina és la seva funció. Tant a la casa de “Luís” com en l’oficina del “Hacker” passa directament a la resolució final.
El text de les seqüències, 1, 2 i 3 és massa petit i pot dificultar la lectura a usuaris amb problemes de visió.
L’usuari pot oblidar quina de les seqüències està llegint. Una indicació més vistosa donaria a l’usuari més llibertat per elegir i valorar el seu propi ordre de lectura. Així mateix, l’aparició des la conclusió convida a l’usuari a fer una pas endavant. Això impossibilita el seu possible retorn a la lectura de les seqüències i per tant l’inclina a una elecció equivocada. Les instruccions haurien d’explicitar que l’hipermedia permet la relectura de les seqüències sense necessitat de recórrer un camí seqüenciat de lectura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada